Ingredients:
400 ml. de llet
17 gr. de Maizena
40 gr. de sucre
1 rovell d’ou
50 gr. de cacau en pols
200 ml. de nata per muntar
1 cullerada de sucre
1 sobre de vainilla ensucrada
Dissoldre la Maizena en 100 ml. de llet, afegir-hi el rovell d’ou i batre fins que quedi homogeni.
Posar la resta de llet amb el sucre i el cacau al foc fins que bulli. Afegir la barreja de llet, Maizena i ou i sense deixar de remenar coure uns 2 minuts fins que espesseixi.
Repartir en 4 copes, deixar refredar i reservar a la nevera.
Muntar la nata amb el sucre i la vainilla i reservar a la nevera.
Al moment de servir decorar cada copa de xocolata amb una capa de nata muntada.
HEMC#58: Receptes de la infantesa, anfitrió Mr. Cuuking de Cuuking!.
Vaig estar pensant dies en quina recepta em recordava la infantesa. Tenia força idees de plats senzills del dia a dia que de petita m’agradaven o que simplement menjàvem a casa, com l’arròs a la cubana, els macarrons amb costelló. Fins i tot ho vaig comentar amb la neva germana petita, la Mercè, i vam coincidir en molt d’ells, com en la carn arrebossada amb patates fregides. Les dues vam comentar que encara ara és un dels nostres plats preferits.
Però si tinc un record molt bonic d’àpats de la infantesa aquest és sens dubte l’esmorzar dels dissabtes. La mama ens preparava xocolata desfeta, la menjàvem en plat fondo enlloc de tassa i per comptes de xurros o melindros ens tallava les llesques de pa en tres tires llargues per poder sucar. Nosaltres però les esmicolàvem en bocins petits sobre la xocolata i ho barrejàvem tot plegat. Germanets i germanetes, ho recordeu igual que jo?
Derivant d’aquest pensament vaig arribar a la famosa copa de xocolata i nata que també ens agradava molt. Alguns barrejaven la nata amb la xocolata, altres ho menjaven agafant-ne una mica de cada i jo em menjava primer la nata (m’encantava!!!) i després la xocolata (de vegades no me la menjava i la donava a en Miliu).
Així que al final aquesta ha estat la meva proposta de recepta de la infantesa, “la copa” de xocolata i nata, espero que us agradi.
Carme,m'has deixat sense paraules, ¡¡¡unes postres més i més bones!
ResponEliminaCarme, quan la vegi la meva filla em dirà......."mama, quan la faràs"???
ResponEliminaQuè bo!! I què bonic que queda!!
Petons,
Olga
Quina pinta! A més, no sé per què, però aquestes postres vénen de gust especialment a l'estiu, amb la calor. Fantàstiques, les copes!
ResponEliminaMarta
HUmmmmmm que bones aquestes copes!!
ResponEliminaPetons
tenen una bona pinta... crec que em podria menjar dues, o 3, o 4! jjajajajaja. petonets reina
ResponEliminaOoooooooh que rico....
ResponEliminaMolt bona idea.. i crec que es un record que molts tenim, inclos el del pa en tres parts!!
ResponEliminaOhhhhh! A mi també me'n feien!
ResponElimina