Les garapinyades sempre em recorden a les Fires de Girona. Des de petita que aquesta setmana de l’any em té ben enamorada. Sempre que puc demano vacances a la feina coincidint amb aquestes dates.
No se què és el que tenen les fires però encara ara amb 39 anys m’encanta passejar pels carrers de Girona, veure les parades dels artesans, la fira de pintura, el mercat d’antiquaris i brocanters, fer una volta a la Devesa ensordida per la música de les atraccions i enlluernada per les llums multicolors. També és imprescindible fer alguna copa a les barraques i, per què no?, menjar algun frankfurt.
És molt habitual el retrobament casual amb antics companys d’estudis que fa anys que no veus.
Una de les sensacions que més em reconforta és aquell aire fresc de tardor, aquella olor de natura urbana, aquella explosió de vida a l'exterior.
Encara que ja no visc a Girona aquestes emocions segueixen al meu cor i l’aroma de les garapinyades m’hi ha transportat l’ànima.
Ingredients:
200 gr. d’ametlles crues amb pell
1 got d’aigua
1 got de sucre
1 cullereta de vainilla en pasta
Posar en una paella antiadherent les ametlles, l’aigua, el sucre i la vainilla en pasta.
Remenar constantment amb una cullera de fusta per tal que el sucre es dissolgui.
Portar a ebullició, amb foc fort, sense deixar de remenar fins que es formi un almívar espès.
Baixar el foc, remenant constantment de l’exterior cap a l’interior, fins que es comencin a formar els cristalls de sucre i no quedi líquid a la paella.
Pujar el foc i seguir remenant per tal que els cristalls de sucre s’enganxin a les ametlles. En aquest punt, retirar del foc quan es formi una mica de caramel al fons de la paella i remenar per tal que es vagi enganxant a les ametlles. Quan estigui enganxat, tornar a posar la paella al foc fins que es torni a formar una mica de caramel al fons.
Seguir amb aquest procés de posar i treure del foc fins que tots els cristalls s’hagin enganxat a les ametlles i tinguin el color daurat desitjat.
Abocar les ametlles damunt un paper de forn i escampar-les per que no s’enganxin entre elles.
Deixar refredar completament i conservar dins un pot de vidre tapat.
Memòries d'una cuinera: Garapinyades.
Quina por que em feia aquest repte!!! Però he tingut sort, m’han sortit a la primera i crec que força bé. Em sembla que és qüestió de paciència i sobretot d’anar remenant.
Jo també he fet les garapinyades tradicionals per als memòries. També les feia per primera vegada i ha estat una experiència xula eh? Marta
ResponEliminaDoncs sí Carme, t'han quedat genial!!! No vaig tenir tanta sort, però a la 2ª va la vençuda i ho he aconseguit! jijijiji. petonets guapa i gràcies per participar
ResponEliminaT'han quedat perfectes!! crec que tots tenim algun record de les garrapinyades, oi?? i una foto ben xula!
ResponEliminaTens tota la raó, les garrapinyades són una de les olors de Fires! T'han quedat brutals!
ResponEliminaTenen una pinta espectacular!! És veritat que les garrapinyades són de festa major, són un clàssic! Gaudeix de la festa de Girona! Petons
ResponEliminaQuè bé que hagi servit per portar-te tants records.
ResponEliminaDoncs a la primera i perfectes!
Moltíssimes gràcies per participar.
Oi i tan que t'han sortit bé!!!! Jo visc a prop de Girona i fa molt i molt anys que no hi vaig. M'agrada el que dius tu, passejar, respirar les fires de Girona, però als meus fills això ja no els hi va tan bé, així que optem que altres activitats. Ja hi tornaré, quan ells hi vagin amb els amics, llavors jo tornaré a fer aquestes coses que tu dius.
ResponEliminaMoltes gràcies per recordar-ho, Carme! Provaré de fer les garrapinyades!